La massopanxa!

Vam passar tres anys buscant ser pares. Tres anys esperant tenir símptomes nefastos d’embaràs, com ara vòmits i nàusees, mal de pits, mal d’esquena, marejos… És a dir, buscant sensacions desagradables i lamentant-me de no patir-los. Doncs resulta que el mes en que va aparèixer una segona ratlleta no tenia símptomes premenstruals, ni d’encostipat, ni de res de res! I precisament en això vaig basar la meva sospita… Aquella calma aparent tant sospitosa… I bingo! Tots contents i feliços! Eufòrics! Predictor a la mà esquerra i telèfon a la dreta! Perquè… perquè esperar a explicar-ho a que es confirmi que tot va bé si et pots aventurar a haver de patir una complicació i haver-ho de reexplicar? M’agrada el risc! Entre aquella nit i el matí següent ja ho sabia tothom!

A partir d’aquí tot va transcorrer normal. Com tothom! Un primer trimestre feliç i animat. Sense símptomes excepte la cremor estomacal. Si, la que no em vaig treure de sobre en les 41+5 setmanes que va durar l’embaràs. I curiosament l’unica cosa nefasta a la que no vaig trobar ni punyetera gràcia! És el que em va salvar de que acabés comprant-me un tanga de cuir negre. Si allò no em produïa felicitat ni goig devia ser que no era un cas tan extrem de massoquisme… anava bé.

I arriba el segon trimestre. Comença a creixer la panxa. Portava ja quatre mesos esperant la maleïda panxa! I aquí comença el drama! De cop, el mantenir la línia no només no t’importa, sinó que dia a dia comences a desitjar veure’t més i més grassa! Et lleves pensant: aix, a veure si se’m comença a notar amb la roba posada. I com més panxuda et veus, més especial et sents  i més t’hi fan sentir (la panxa a més de fer-te massoca, et torna una mica panxacèntrica). I de cop la roba et comença a ser molt incòmoda; gairebé tant com el teu pitjor enemic. Però això et fa feliç! I per fi descobreixes la roba premamà en una cadena d’aquestes tan barates que té una roba estupenda per quatre xavos, i que no anomenaré fins que em paguin, però que tothom coneix. T’hi gastes un dineral sense perdre el somriure! I no t’hi gastes més perquè si ho fas, t’embargaran la nòmina. I somrient. Sempre.

I ara veig, amb la nostàlgia del que ha après molt dels errors, que era una innocent bitrimestrera que no tenia ni idea del que li faria passar aquella panxa.

El tercer trimestre va ser protagonitzat, a part de per la panxa, per un augment de pes que a aquelles alçades era imparable. I arribats a aquell punt va deixar d’importar-me… Ara ho lamento 15 vegades. Una per kg. de més que em queda.  Però, a banda del sobrepès, que quedava dissimulat pel bombo que tothom assumeix i admira, hi ha la massopanxa. Fins el tercer trimestre podíem prescindir del masso i quedar-nos amb la panxa. Però arribats a aquest punt, els dos conceptes no es poden separar. Dos mesos abans de parir, aproximadament, la panxa ja no et fa tanta gràcia… la veus tan grossa que comences a patir pel merder que faràs si explota, pel disgust que tindràs si et surten les temudes estries, pel carretó que t’hauràn de fabricar per desplaçar-te, per l’edema dels peus perquè ni els vasos sanguinis poden respirar… Però com més gran és la panxa més forts sents els moviments i els singlots del teu nadó. I més clares són les ecografies. I mentre botes d’incomoditat, somrius feliç i plena (de goig i de quilos) immediatament després de cada cossa karateka a les costelles del teu petit bebè. I esperes l’hora del part amb candeletes i delit, d’una manera que no es pot explicar, però a l’hora et sents lligada a la major font d’incomoditat de la teva vida: la panxa. Que a aquestes alçades ja no es pot deslligar del masso. Aquell masso que acompanya tot el que té a veure amb la maternitat (massomaternitat seria una reiteració innecessària, que ja se sobreentén).

I a sobre vas i te la pintes! Això és es colmo!

Anuncis

Una resposta a “La massopanxa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s