Afirmació (A): Si la portes sempre a coll s’hi acostumarà!
Resposta (R): Només faltaria, senyora!
A: Ja pots anar deixant de donar-li el pit.
R: Si, clar, perquè tu ho diguis.
A: Hauries d’anar canviant-la d’habitació, després et costarà més.
R: Ostres! Podries haver dit abans que tenies una bola de vidre!!!!
A: Estàs boja!!! Jo ni de conya volia parir amb dolor! Jo vaig demanarla (l’epidural) només entrar!
R: Em sembla fantàstic! Però… què representa que he de fer amb aquesta informació?
A: Ui… si te la poses al llit ja no la treuràs mai més!
R: De veritat? Es portarà els ligues al meu llit quan sigui adolescent??? Espero que canvïi els llençols!!!!
A: Aquesta nena està molt emmarada!
R: Home… només faltaria que estigués enveïnada, o enfruïterada, o encarnisserada… no creus?
PREGUNTA (P): Encara li dones el pit?
R: Si. Tens problemes de visió? Conec un oftalmòleg molt bo. Quan la petita acabi et busco la targeta.
A: L’hauries d’abrigar més, que fa fred.
R: Tinc una nena esquimal i no me n’havia adonat? Estic fatal!
A: És massa petita per a menjar maduixes (et al).
R: La propera vegada que tingui sis mesos ho tindré en compte. Li prometo.
A: La llar d’infants li anirà molt bé. S’espavilarà molt!
R: Més encara?
A: Ostres! Encara no té dents!! Va tard!
R: Si? Quina hora dius que és?
P: Fins quan li donaràs el pit?
R: En cinc minuts acabarà*
* Aquesta la vaig llegir, crec que de l’Alba Padró. No n’estic segura de l’autoria, però me la vaig apropiar perquè em va semblar brillant.
I la més genial de totes:
P: (Formulada per algú que no té fills) On acaben les necessitats de la mare i comencen les del nen?
R: (Me l’he callat mossegant-me el llavi inferior) Segurament en algun lloc i moment on decideixin mare i fill, i que segurament coneixeràs quan en tinguis un.
CONCLUSIÓ: El que jutgen els altres sobre com crio, estimo, acompanyo o cuido la meva petita, dit brusca però sincerament… me la pela! Amb el que ens divertim no ens esguerraran la festa!
Amb aquestes respostes no tornen a preguntar mai més…. potser tampoc ens tornin a parlar mai més 😉
M'agradaM'agrada
Depèn el somriure que l’hi posis! Jajajjaa
M'agradaM'agrada
Reblogged this on A new IS hope and commented:
Respostes contundents d’una mare a preguntes impertinents 😉
M'agradaLiked by 1 person
Als teus peus, Elena!!! Una de molt bona, em va passar, a casa d’una família mítica a Sant Pol, va ser:
(Jo estava dempeus, i tenia la Queralt en braços, de cara a tothom assegut a la taula, i movent-la amb moviments suaus de balanceig)
P: Per què la mous, a la nena?
R: I per què no?
-Silenci-
M'agradaM'agrada
Oi que no et van preguntar res més?? Hehehehe. Fin de la cita….
M'agradaM'agrada