El massopare (part II)

Ja vaig explicar el concepte de massopare. Però clar… ha plogut molt des de llavors. Tots hem canviat. Tot ha canviat. De fet res no és igual. Ara en tinc una opinió actualitzada. Ara ni la mare ni el massopare ja no som una demo (no sé si encara s’utilitza aquest terme…). Ara ja som de veritat.

El massopare d’avui no pensa que s’ha d’encarregar i cosir les etiquetes a tota la roba per anar a la llar d’infants. Ni tan sols intenta planificar els àpats de la petita per al dia, i molt menys per a l’endemà… crec que pensa que pot passar sense menjar. El massopare no s’informa, no llegeix, i es fia del que tu li expliques sobre la seva pròpia filla. No prepara la roba per a l’endemà, i a l’endemà quan va a vestir-la, et pregunta on són els pantalons; i tu li respons: al primer calaix, com tots els altres pantalons , i com sempre! El massopare s’oblida dels controls mèdics, i delega la gestió de l’agenda i dels controls a l’especialista del frenet. El massopare ni pensa en la possibilitat d’anar pensant quines sabates li posarem quan comenci a caminar d’aquí a quatre dies.El massopare no comenta amb altres pares coses com les crisis de creixement.  Al massopare li és igual si la petita berena fruïta o mig quilo de patates fregides, o si aquestes patates són ecològiques o carregades de fertilitzants químics… El massopare encara no ha decidit si li farà angúnia o no veure la seva filla de dos anys enganxada al pit, i encara té un any per decidir-ho. El massopare necessita fer la migdiada i dormir una horeta més, encara que la seva filla ja volti pel llit fent merder. El massopare rondina quan s’ha despertat dos cops en una nit encara que en porti 15 de bones, i pensa massa tard que jo porto gairebé 13 mesos sense dormir una nit seguida.

El massopare d’avui accepta estoïcament els episodis de mamitis i fa veure que no li punxa. El massopare ha après a tenir paciència amb el plor de la seva filla i a abraçar-la amb molt d’amor quan menys “carinyosa” està. El massopare de tant en quant em diu que sóc una supermare i que ho estic fent bé. El massopare m’empeny a fer coses que jo creia impossibles. El massopare mira la seva filla amb ulls d’enamorat. Juga i juga amb ella arrencant-li unes riellades que ningú més és capaç d’arrencar-li. El massopare ha acceptat moltes decisions que he pres, encara que sigui consultant-li, perquè ha après a confiar en mi com a mare. El massopare cuida la petita com ningú quan jo no hi sóc, i quan hi sóc també. El massopare segueix, un any després, inventant-se el seu propi instint ma(pa)ternal amb tot l’amor del seu cor. El massopare s’esforça per curar les ferides de la seva pròpia infantesa, i a no assemblar-se al seu pare quan està amb la petita. El massopare cada cop ens uneix més com a família.

El massopare és la bomba!

Anuncis

9 respostes a “El massopare (part II)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s