Converses amb en Massopare…

(Contexte: Dissabte a la nit, després d’uns dies els dos malalts i la petita amb febre per la vacuna de l’any, amb el cansament corresponent, i havent llegit algun blog que parlava sobre la necessitat de dormir i la primera sortida nocturna d’una mare coneguda, que van fer saltar momentàniament alguna alarma… Anem a dormir a l’habitació, on la patufa ja fa hores que dorm, i tot fent conya es dóna literalment la següent conversa)

Mare: Escolta… potser algun dia vull deslletar-la de nit…

Massopare: Si, gordi, lo imagino… Algún día serán duras tantas noches sin dormir seguido, no?

Mare: Si, suposo…

(silenci inquietant)

Mare: I… parlant-ne amb gent, i llegint experiènciaes d’altres, saps en què coincideix més o menys tothom?

Massopare: No, negra, en qué?

Mare: En el paper del pare….

(silenci inquietant)

Mare: Ei, que dorms?

Massopare: No…

Mare: Doncs clar, si es vol deslletar a la nit al nen, clar, el pare se n’ha d’ocupar algunes nits… fins que assumeix el tema…

(silenci inquietant)

Mare: Eo? Eo? Eeeeeoooo?

(silenci inquietant)

Mare: No dius res? (somriure malèfic en la foscor)

Massopare: Mamu, no quiero hablar más. Vamos a dormir.

(silenci inquietant)

Mare: He, he, he… t’estimo. Que descansis… (pausa de 3 segons)… mentres puguis.

Massopare: ………………………… ( i algun soroll gutural estrany)

Anuncis