Memòries d’una nena punk

Qui ho diu que una nena d’un any no pot escriure les seves memòries? Jo si, què passa?! Per això sóc punk!
Tot va començar al setembre del 2009. Els meus pares volien que aparegués. Però a mi ningú em diu què he de fer i vaig decidir que m’esperaria més de tres anys a anunciar-me. I vaig triar un dia guai per dir hola! Va ser l’11-12-13. Aquell dia van saber que pels volts del 14 d’agost naixeria. O això es pensaven ells que encara no em coneixien!
Estaven convençuts de que seria un nen. Perquè tots els altres infants de les famílies eren nenes i ells eren els rebels (fins que vaig arribar jo). Però no! Vaig voler ser una nena. I aquí estic! Em vaig pixar de riure quan els vaig veure la cara en saber que no tenia pito! El papi es va quedar amb una boca de pam i mig i la bleda de la mare feia cares estranyes mig de riure mig de plorar… Estava histèrica… Jijiji
Els molt animals es posaven a tocar els tambors, i no em deixaven descansar. Així que jo vaig aprendre a tocar els botons de la taula de comandament hormonal. Va ser la meva petita venjança antisistema.
I quan va arribar el 14 d’agost vaig pensar… Seguim jugant… No vull sortir encara! Fins que un metge malcarat va dir que el 26 m’obligarien a sortir! Això si que no! Jo no aguanto cap dictadura! Sóc punk! I quan van voler començar a putinejar vaig decidir que sortiria perquè jo volia, i no perquè m’ho diguessin! I no em vaig esperar a l’oxitocina en vena! A mi no em mana ningú!!
La meva mare sempre em canta una cançó… És d’un grup amb un nom extrany… Com ella! Bongo Botrako… O alguna cosa semblant! I es diu Revoltosa. I diu no se què de que si no em revelo ningú em regalarà les meves llibertats… Encara no ho acabo d’entendre… Però sembla divertit això de ser lliure!
Doncs bé… Vaig sortir pel dret! I dies després no hi havia manera de que ragés prou llet del sortidor… I jo m’emprenyava! I molt! Em mataven de gana! Més d’un més fotent-me de gana! I ma mare em remenava ara dreta, ara estirada, ara de cantó! Fins que al final va sortir el que jo volia!  I després volien que em calmés de l’emprenyada amb una pipa! Ja! Els vaig fer patir una miqueta! Es pensaven que em conformaria amb qualsevol pipa… I un be negre amb potes rosses!
I així he anat fent… Val a dir que em sembla que als meus pares ja els agrada que sigui una mica punk… I em sembla que per això vull ser-ho cada cop menys… Encara hi estic rumiant. A més ma mare és una mica massoca i li van els reptes! Així que no hi ha res més punk que no ser-ho quan és el que esperen de mi!
I bé… Aquí estem… Celebrant que ja tinc un any! Uns diuen que sóc petita… Altres diuen que ja m’he fet gran i m’aixequen un dit no sé perquè?! Doncs sabeu què? que sóc i seré el que vulgui ser! I que jo també en sé d’aixecar un dit!
God save the Queen! I’m the Queen!

image

Anuncis